La companyia No Somos Whoopi Goldberg neix en 2016 de la trobada de tres actrius Silvia Albert, Kelly Lua I Maisa Sally-anna Perk que comparteixen la mateixa inquietud; crear proximitat, visibilitat i representativitat a la negritud.

Aproximar les veus i les vivències, de la dona negra tant històrica com contemporàniament i consecutivament compartir la riquesa cultural, intel•lectual, social i polític dels referents negres.

Les actrius, que provenen de tres països i cultures diferents, estan unides no solament per una força artística sinó per una força ancestral i una situació actual que els aproxima.

Paraula de Negra” un recital de poesies d’autores afro-descendents és el resultat de la primera unió de forces. Amb el temps Paraula de Negra es transforma en un monòleg autobiogràfic combinant diferents disciplines artístiques.

L’any de 2017 , comencen a donar forma a una peça de teatre anomenada “Les Primeres Veus” visibilitzant les veus de dones negres, pioneres de la història com Chinquiha Gonzaga , primera compositora, pianista , directora d’orquestra brasilera, Sojourner Truth activista americana esclavitzada, Phillips Wheatley poetessa esclavitzada.

Una quantitat infinita de dones negres oblidades, dones que van aportar a la història, històries que mai o rarament van ser explicades, es desplega davant de les tres actrius; històries d’activistes, escriptores, matemàtiques, ballarines, científiques…

Aquí creix la necessitat d’explicar i compartir mes històries i per a aquesta ocasió conviden a la dramaturg i directora de teatre Eva Hibernia per construir, a partir d’un laboratori d’escriptura experiencial, un tríptic de veus; “ He contat les taques de Lleopard fins a arribar a la lluna.” L’obra explica la història de tres dones negres molt significants per a la història humana; Wangari Maathai , Carolina Maria de Jesus i Katherine Johnson.

Es decideix de treballar dos personatges del tríptic amb encara més profunditat: d’una banda l’obra es transforma l’obra » He comptat les taques de lleopard fins a arribar a la lluna» en un monòleg del personatge Carolina Maria de Jesús escrit per Eva Hibernia i per un altre es decideix crear una obra familiar sobre el personatge Katherine Johnson escrit per Maisa Sally-anna Perk.