MENU

He contado las manchas del leopardo hasta llegar a la luna

CAROLINA, VAIG COMPTAR LES MANCHAS DEL LEOPARDO FINS A ARRIBAR A LA LUNA és el muntatge de la companyia No Som Whoopi Goldberg, que té com a objectiu ètic i artístic donar veu, visibilitat i representativitat a un imaginari que forma part de la història universal, però que sovint és relegat en l’oblit o en els marges: la negritud; Els seus centres de pensament, expressió i acció són el material des del qual treurem els nostres projectes.

En aquesta ocasió hem comptat amb la dramaturg i directora d’escena Eva Hibernia per construir un tríptic de veus que constitueixen un llegat i una llançadora per pensar i sentir altres maneres de comptar i explicar-nos.

CAROLINA, vaig comptar les manchas del lleopard fins a arribar la Lluna, és la primera part d’aquest tríptic. Toma com figura de referència a Carolina María de Jesús, escriptora d’origen brasiler

 Sinopsi:

Últimes hores a la vida de Carolina María de Jesús. La escriptora està sola a casa seva, amb la seva gallina, Clotilde. La crida a la porta d’una misteriosa dona fa que es desvetllin els records com un flux que ens porta del present al passat, en un constant desplaçament i en un presentiment del futur: futur personal, històric, social i encara transcendental. El monòleg, es converteix en una partitura punteada pels cacareas de la gallina i el misteriós llenguatge de la dona que ha entrat a l’espai. Quan finalment Carolina travessi la mort ens endinsarem en el regne d’aquesta, en un espai-temps-llenguatge on hi ha més vida i noves oportunitats.

Sobre Carolina María de Jesús: Nascuda el 1914 en una de les regions rurals més pobres de Brasil va emigrar molt jove a Sao Paolo amb l’esperança de poder trobar una vida millor. Sin embargo, com molts altres emigrats, va haver de conformar-se amb l’horitzó de la favela i la recollida de deixalles com a forma de subsistència. Carolina sol havia gaudit dels dos anys d’escolarització, malgrat això va deposar un amor i una confiança en les lletres que li va fer desitjar-se íntimament convertir-se en escriptora. Per això recogí tot paper que trobava i estava confeccionant uns diaris amb el registre de la seva vida a la fabela. Nunca es va casar encara que va treure a tres fills. L’encontre fortuït amb el periodista Audálio Dantas, qui tenia l’encarregat de realitzar un reportatge sobre les fabeles, va fer que aquest es recolzés i es donés, primer en els periòdics i després en la impressió, visibilitat als seus escrits. El primer llibre de Carolina, Quart de fems, va ser un èxit. La primera edició de 10.000 exemplars es va esgotar en una setmana i es va traduir a 13 idiomes. A pesar d’escriure i publicar en vida 3 llibres més i deixar una ingente obra inèdita que encara avui segueix sent catalogada, va morir en la pobresa, sola, encara que el seu objectiu de sortir de la misèria i de la favela es va complir.

Text: Eva Hibernia

Text de l’obra: Eva Hibernia (a partir de l’obra i documentació sobre Carolina Maria de Jesús i el laboratori d’escriptura experiencial realitzat amb No som Whoopi Goldberg)
Dramatúrgia i direcció: Eva Hibernia
intèrprets:
Carolina Maria de Jesus: Kelly Lua
Gallina: Silvia Albert Sopale
Madame La Mort: Maisa Sally-Anna Perk